I en Valero se'n va

Ja va avisar-ho ahir, i avui ha complert la seva promesa -la d'anar-se'n si el xiulaven al Palau- i finalment ha tocat el dos.

Costa de creure que llurs motius per a dimitir, hagin sigut només els xiulets -i pancartes- que va rebre en contra. Els altres motius s'han de buscar en l'enfrontament que tenia amd diversos directius. Si hagués tingut un suport total, costa de creure que hagués dimitit per un fet que molts directius considerarien, en la seva mesura, banal. Tanmateix, he de reconeixer -tot i que no m'escaigué apropitat el seu nomenament i la seva forma de fer les coses- la seva dignitat de dimitir.

Tots els últims esdeveniments, ens mostren una situació esperpèntica on el Barça ha fet un paper ben galdós. Resulta que el senyor Laporta ho fa petar tot, fent rodar els caps d'en Massip, Maceiras i Pesic per mantenir en Valero, i aquest després del primer partit fot el camp. Ho sigui que ho hem fotut tot cap per avall, per a no rès. Uno no pot deixar de preguntar-se Per què? Per què aquest afany d'en Laporta per a mantenir a en Valero, un home amb molts enemics i d'un caràcter un xic despòtic -deixem-ho així-, i fent petar la secció que més funcionava ultimament i a l'entrenador que va gunanyar la única Lliga Europea del Barça de basket? Era un preu a pagar al nunyisme?

Al final, ni Pesic, ni Massip, ni Maceiras, ni Valero. Esperem que el senyor Laporta no torni repetir coses semblants.